Publicado el por acraciaoam
Pour les amateurs de la langue de Cerventes et les adeptes du catalan, traduction en français en dessous de l’article
Un entristecido Tomás Ibáñez, Barcelona diciembre 2024
El jueves 26 de diciembre, cuando solo faltaba una semana para cumplir 95 años, falleció en Perpiñán Jordi Gonzalbo. Su figura es un claro ejemplo de esos compañeros que, desde la modestia propia de quien rehúye figurar, siempre están en primera línea cuando lo requiere la lucha libertaria.
Había nacido en 1930 en el popular barrio gótico de Barcelona, en un entorno familiar que se caracterizó por el repetido encarcelamiento tanto de su padre como de su madre debido a su militantismo cenetista. En 1938 pasó a Francia con su madre que se estableció en Perpiñán, a pocos kilómetros de la frontera española. Algunos años más tarde Jordi, que había aprendido un oficio en el ramo de la construcción, se integró en la Federación Ibérica de Juventudes Libertarias (FIJL) y, junto con otros jóvenes, constituyeron un grupo auténticamente de afinidad que denominaron «el grupo de Perpiñán».
En 1962, cuando la FIJL pasó a ser el principal sostén de la lucha frontal emprendida por Defensa Interior (D.I.) contra la dictadura franquista, la proximidad de la frontera española y el dinamismo del grupo de Perpiñán hicieron que este se constituyera como uno de los principales canales de introducción de propaganda libertaria en España, y de contactos con el «interior», así como de recepción de los compañeros huidos de España.
En particular, Jordi y su compañera Jeanine Lalet emprendieron con cierta frecuencia lo que en el título de uno de sus libros este calificó como «Itinerarios Barcelona-Perpiñán». Unos itinerarios en los que acechaban importantes peligros. Fue así, a simple título de ejemplo anecdótico, como
Jordi y Jeanine intervinieron en el paso clandestino a Francia de quien, hace algo más de medio siglo, fue ministro de universidades, el sociólogo Manuel Castells.
Pero el peligro no solo amenazaba en territorio español, fue en Francia donde en 1963 Jordi fue detenido por la policía francesa en el marco de una amplia redada. Esta actuación del Gobierno francés estaba encaminada a neutralizar a la FIJL y a los compañeros más veteranos, tales como Cipriano Mera por su lucha frontal contra el franquismo. Ahora bien, esa oleada represiva no hizo desistir a Jordi de la lucha contra Franco, así que el grupo de Perpiñán mantuvo su activismo durante toda la década de los sesenta y recrudeció la intensa actividad de apoyo a la reconstrucción del tejido libertario en el «interior» a principios de los setenta y durante los primeros años de la transición.
Un rasgo que caracterizó a Jordi Gonzalbo y que, lamentablemente, no era muy frecuente en el exilio libertario español, fue su participación en el movimiento libertario galo integrándose en las filas de los «Jeunes Libertaires».
Otra de sus peculiaridades fue su asidua colaboración en la prensa francesa nutriendo durante unos quince años la columna del «Correo de los lectores» del periódico L’Indépendant con unos pequeños artículos bellamente escritos y no desprovistos de humor.
Adentrado ya en el tramo de los 90 años, Jordi siguió apoyando las actividades libertarias acudiendo a los actos culturales y a las manifestaciones reivindicativas, y nunca faltó, por ejemplo, al encuentro festivo anual organizado por la CNT francesa en Perpiñán.
Somos muchos y muchas quienes lo echaremos de menos.
Jordi Gonzalbo, avec courage et joie au pied du canon jusqu’au bout
Publié le 2 janvier 2025 par acraciaoam
Tomás Ibáñez attristé, Barcelone décembre 2024
Le jeudi 26 décembre, à une semaine de son 95e anniversaire, Jordi Gonzalbo s’est éteint à Perpignan. Sa figure est un exemple clair de ces camarades qui, avec la modestie de ceux qui fuient les feux de la rampe, sont toujours en première ligne lorsque le combat libertaire l’exige.
Il est né en 1930 dans le quartier populaire gothique de Barcelone, dans un environnement familial caractérisé par l’emprisonnement répété de son père et de sa mère en raison de leur cénétisme militant. En 1938, il part en France avec sa mère, qui s’installe à Perpignan, à quelques kilomètres de la frontière espagnole. Quelques années plus tard, Jordi, qui a appris un métier dans le bâtiment, adhère à la Fédération ibérique de la jeunesse libertaire (FIJL) et forme avec d’autres jeunes un véritable groupe d’affinité qu’ils appellent « le groupe de Perpignan ».
En 1962, lorsque le FIJL devient le pilier de la lutte frontale menée par la Défense Intérieure (D.I.) contre la dictature franquiste, la proximité de la frontière espagnole et le dynamisme du groupe de Perpignan en font l’un des principaux canaux d’introduction deEn 1962, lorsque le FIJL devient le pilier de la lutte frontale menée par Defensa Interior (D.I.) contre la dictature franquiste, la proximité de la frontière espagnole et le dynamisme du groupe de Perpignan en font l’un des principaux canaux d’introduction de la propagande libertaire en Espagne et de contacts avec l’« intérieur », ainsi que d’accueil des camarades ayant fui l’Espagne.
En particulier, Jordi et sa compagne Jeanine Lalet entreprirent fréquemment ce qu’il appela dans le titre d’un de ses livres « les itinéraires Barcelone-Perpignan ». Ces itinéraires étaient semés d’embûches. Ainsi, à titre de simple exemple anecdotique, voici ce qui s’est passé
Jordi et Jeanine sont intervenus dans le passage clandestin en France du sociologue Manuel Castells qui, il y a un peu plus d’un demi-siècle, était ministre des Universités.
Mais le danger ne menace pas seulement le territoire espagnol : c’est en France que Jordi est arrêté par la police française en 1963, dans le cadre d’une vaste opération de perquisition.Cette action du gouvernement français visait à neutraliser le FIJL et ses camarades les plus anciens, comme Cipriano Mera, pour leur lutte frontale contre le franquisme.Cette vague de répression n’a cependant pas dissuadé Jordi de poursuivre la lutte contre le franquisme. Le groupe de Perpignan a donc continué à militer tout au long de la décennie des années 60.
Le mouvement libertaire espagnol en exil a été un élément clé de l’activité de Jordi Gonzalbo dans les années 60 et il a intensifié son activité en faveur de la reconstruction du tissu libertaire de l’intérieur au début des années 70 et pendant les premières années de la transition vers la démocratie.
Un trait qui caractérise Jordi Gonzalbo et qui, malheureusement, n’est pas très fréquent dans l’exil libertaire espagnol, est sa participation au mouvement libertaire français, en rejoignant les rangs des « Jeunes Libertaires ».
Une autre de ses particularités était sa collaboration assidue à la presse française, contribuant pendant une quinzaine d’années au « Courrier des Lecteurs » du journal L’Indépendant avec des articles courts, joliment écrits et non dépourvus d’humour.
A 90 ans passés, Jordi continuait à soutenir les activités libertaires en participant à des événements culturels et à des manifestations de protestation, et ne manquait jamais, par exemple, la réunion festive annuelle organisée par la CNT française à Perpignan.
Traduit avec DeepL.com (version gratuite)
Jordi Gonzalbo, amb valentia i alegria al peu del canó fins al final
Publicat el 2 de gener de 2025 per acraciaoam
Tomás Ibáñez entristit, Barcelona desembre 2024
El dijous 26 de desembre, una setmana abans dels 95 anys, va morir a Perpinyà Jordi Gonzalbo. La seva figura és un clar exemple d’aquells companys que, amb la modèstia dels que fugen del protagonisme, sempre estan en primera línia quan la lluita llibertària ho requereix.
Va néixer l’any 1930 al popular barri Gòtic de Barcelona, en un entorn familiar caracteritzat per l’empresonament reiterat del seu pare i la seva mare a causa del seu senetisme militant. L’any 1938 va marxar a França amb la seva mare, que es va instal·lar a Perpinyà, a pocs quilòmetres de la frontera espanyola. Uns anys més tard, en Jordi, que va aprendre un ofici de la construcció, es va incorporar a la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) i va formar amb altres joves un autèntic grup d’afinitat que van anomenar “el grup de Perpinyà”.
L’any 1962, quan la FIJL esdevingué el pilar de la lluita frontal protagonitzada per la Defensa Interior (D.I.) contra la dictadura franquista, la proximitat de la frontera espanyola i el dinamisme del grup de Perpinyà la van convertir en una de les principals vies d’introducció de l’any 1962. , quan la FIJL es va convertir en el pilar de la lluita frontal liderada per Defensa Interior (D.I.) contra la dictadura franquista, la proximitat de la frontera espanyola i el dinamisme del grup de Perpinyà la converteixen en un dels principals canals d’introducció de la propaganda llibertària a Espanya i de contactes amb l’“interior”, així com per a l’acollida de companys que han fugit d’Espanya .
En concret, Jordi i la seva companya Jeanine Lalet van emprendre amb freqüència allò que ell anomenava en el títol d’un dels seus llibres « les rutes Barcelona-Perpinyà ». Aquestes vies estaven plenes de trampes. Així doncs, com a simple exemple anecdòtic, aquí teniu el que va passar
Jordi i Jeanine van intervenir en el pas clandestí a França del sociòleg Manuel Castells que, fa poc més de mig segle, era ministre d’Universitats.
Però el perill no només amenaça el territori espanyol: va ser a França on Jordi va ser detingut per la policia francesa l’any 1963, en el marc d’una àmplia operació de recerca. Aquesta acció del govern francès tenia com a objectiu neutralitzar la FIJL i els seus companys més antics Cipriano Mera, per la seva lluita frontal contra el franquisme Aquesta onada de repressió, però, no va dissuadir en Jordi de continuar la lluita contra el franquisme. El grup de Perpinyà, doncs, va continuar fent campanya al llarg dels anys seixanta.
El moviment llibertari espanyol a l’exili va ser un element clau de l’activitat de Jordi Gonzalbo als anys seixanta i va intensificar la seva activitat a favor de la reconstrucció del teixit llibertari des de dins a principis dels setanta i durant els primers anys de la transició a la democràcia.
Un tret que caracteritza Jordi Gonzalbo i que, malauradament, és poc habitual a l’exili llibertari espanyol, és la seva participació en el moviment llibertari francès, incorporant-se a les files dels “Joves Llibertaris”.
Una altra de les seves particularitats va ser la seva col·laboració assidua amb la premsa francesa, col·laborant durant uns quinze anys al “Courrier des Lecteurs” del diari L’Indépendant amb articles breus, ben escrits i no exempts d’humor.
Als 90 anys, Jordi va continuar donant suport a les activitats llibertàries participant en actes culturals i manifestacions reivindicatives, i no es va perdre mai, per exemple, la trobada festiva anual que organitza la CNT francesa a Perpinyà.
Traduction automatique
Commentaires récents